Parlar amb Pere Casaldàliga, sense haver-li de dir Sr. Bisbe ni agenollar-nos ni haver de besar-li la mà, és sempre un plaer, un goig i un honor per al periodista que li toca fer-ho. Sentir el seu refilet de veu a milers de quilòmetres a São Félix de Araguia, pronunciat Sant Fèlix, al Matogrosso, a l’Amazònia brasilera, per telèfon, és sempre també una satisfacció. Segurament, ja no el veurem per Catalunya. Li preguntem per corroborar-ho i contesta 'no, em sembla que no' i riu, amb aquella rialleta burleta. 'Ja es va decidir fa anys, ens comuniquem, el món és petit i ens trobem fàcilment.'

Quin és el vostre compromís.
Les nostres causes, sobre la solidaritat, la gent… Les causes per les quals lluitem, per la gent, per la humanitat, i també com a cristians. Aquestes causes han anat mostrant d’una manera concreta la situació que vivim aquí i a tota l’Amèrica Llatina: la causa indígena, la causa del poble negre, la mateixa causa de la solidaritat, dels joves, del poble tant a la societat com a l’església, l’opció pels pobres característica de l’Evangeli i represa per la Teologia de l’Alliberament. Totes aquestes causes han donat sentit concret també a aquesta diòcesi…

Unes paraules vostres són: 'Jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida.'
Jo me’n recordava d’aquelles paraules d’Ortega i Gasset 'Yo soy yo y mis circunstancias'. Són les causes les que donen sentit a una vida.

Per què?
Perquè viure sense tenir causes seria una vida animal o vegetal. Les causes donen sentit a la vida. La gran causa és la humanització de la Humanitat, la promoció de totes les persones i de tots els pobles i, com a Cristià, recordo la paraula que Jesús de Natzaret esmenta amb molta insistència 'el Regne de Déu'. Vol dir la voluntat de Déu. Què Vol Déu, aquest Déu en què creiem, per a les persones, per a la Humanitat, per a l’Univers? El que Déu vol, la causa de Déu, el Regne de Déu, aquesta és la causa de la nostra Església, les entitats que col·laboren en aquestes causes tenen la mateixa llum, la mateixa passió.

Què fa l’associació Araguaia amb el Bisbe Pere Casaldàliga des de Catalunya?
Ells són punt de referència constant dels nostres missatges per recolzar les campanyes de solidaritat. Cada any, organitzen una diada important perquè es convida figures de Brasil o de qualsevol país de l’Amèrica Llatina perquè parli sobre temes concrets. Des d’alguns anys, trien el tema de l’Agenda Llatinoamericana Mundial una part de la qual es treballa aquí a São Félix amb el pare José Maria Vigil… Ve aquí i nosaltres dos junts programem la temàtica de l’Agenda Llatinoamericana de l’any següent, A l’associació Araguaia fins i tot hi ha unes nebodes méves i a més a més algunes persones fa anys, fins i tot més de 20 anys, que vénen aquí a São Félix a ajudar-nos. De manera que són un refrerent molt concret i familiar per a nosaltres. No han volgut ser mai una ONG, són un canal de transmissió, un referencial de confiança.

Deíeu a l’Agenda Llatinoamericana Mundial que 'la democràcia actual és una democràcia que empalaga i indigna'. Que voleu dir amb això?
Nosaltres insistim que l’única i autèntica democràcia seria aquella que fos electoral, social, cultural, econòmica, política, perquè per ara la democràcia que tenim desgraciadament, fins i tot els països occidentals que presumeixen de democràcia, acaba sent una democràcia per donar un vot quan arriba l’hora. I encara t’has de sotmetre a uns candidats que potser ho són perquè tenen molts diners. Em deia algú, ara hem arribat a aconseguir votar, mirar la televisió i callar.

Té continuació la vostra tasca al capdavant de la Teologia de l’Alliberament…
La Teologia de l’Alliberament ha despertat l’opció pels pobres, la reivindicació d’incorporar l’Església, els diferents països o les diferents cultures, de la solidarització, ja que l’Església continua sent l’Església occidental, que no és realment catòlica. La paraula Catòlica significa universal. Precisament, a partir de l’opció pels pobres i pels pobles pobres, ens porta a reivindicar el compromís social, d’esperança, i també una incorporació d’aquells diferents pobles d’Amèrica Llatina, d’Àsia i d’Àfrica. El que passa és que aquesta opció pels pobres i fins i tot aquesta incorporació fereix interessos capitalistes imperialistes, i per això és incompresa i perseguida. I dins de la mateixa Església hem tingut problemes. Per una altra part, no és d’admirar, si el mateix Jesus de Natzaret va ser tan incomprés i perseguit per les autoritats civils, militars i religioses de la seva època.

Qui són aquests continuadors?
Mira, nosaltres aquí treballem en equip, tot un equip pastoral, el bisbe, capellans, religioses, seglars…, tot un equip de treball pastoral permanent. A més a més, a totes les comunitats hi ha dirigents o animadors… perquè la Teologia de l’Alliberament la viuen les comunitats eclesials de base, que són aquestes comunitats que lluiten per defensar els drets humans, comunitats compromeses amb la vida i amb l’exercici de l’alliberament.

Heu publicat una antologia de poesia feta en portuguès i han sortit en català els vostres dietaris.
Aquests dietaris es publiquen per una raó molt senzilla, perquè tracten el que cada dia passa aquí i el nostre estat d’ànim. I expliquen una mica el perquè assumim un problema, per què lluitem contra un latifundi, perquè contestem una política. En aquests dietaris, es parla del dia a dia que al capdavall és la vida que vivim, cada dia concret. Els dietaris arrenquen de la infantesa i expliquen una mica la guerra incivil i després ja la meva educació, la vinguda aquí, al Brasil, concretament al Matogrosso, la fundació del CIMI (Consell Indigenista Missioner), la fundació de la Comissió Pastoral de la Terra (la CPT), tot un treball pastoral i comunitàri, tot el que envolta l’Església i la societat llatinoamericana, com per exemple, campanyes de solidaritat, Nicaragua i l’Amèrica Central. En general, la vida enmig del poble. Com que ja sóc vell i estic prop de l’arribada a la Casa del Pare, la Casa Pairal, deixo aquests fills de paper que m’han anat acompanyant durant aquests anys. Per solidaritat també amb les persones que han treballat en aquestes causes els deixo un petit missatge que algú escoltarà.

Quin futur veu al món i, concretament, a Llatinoamèrica per la qual tant ha lluitat…?
Veig un futur d’esperança, perquè, repeteixo, … la vida? no és senzilla, no crec en el visca? la vida, ha portat problemes, tragèdies, absurds al llarg de la història humana. Som limitats, però en realitat la justícia, la vida…? Tenim tota la vida encara que sigui passant per la mort.

Ja us vau jubilar com a bisbe…
Ara sóc bisbe emèrit, per l’edat, per circumstàncies de salut i perquè és bo quan s’arriba a un cert punt deixar la feina per a la gent jove, que tenen més condicions. Sense sortir de São Félix, … alguna cosa, rebo visites, atenc algú que em truca, com tu ara per exemple, celebro missa i anem preparant, com deia, l’arribada a la Casa Pairal; perquè sóc fill d'una Casa Pairal, aquesta expressió m'agrada molt: La Casa Pairal on tots, totes arribarem i on ens trobarem.

Jo t’agraeixo la solidaritat, continuarem, amics, i vosaltres és bo que doneu sempre el vostre recolzament a aquestes causes, que són les nostres causes, oi?, les causes de les persones i dels pobles. Una abraçada a tots vosaltres.